Un cognom
que, a Catalunya, estarà durant anys vinculat a la pedagogia, i que enllaçarà
amb un altre gloriós en el camp de l’ordenació i depuració de la nostra parla,
és el cognom Galí.
Bartomeu
Galí i Claret (Camprodón, 1886 - Barcelona, 1902) va ésser professor
de “Llatí i de Retórica” en diverses escoles barcelonines dedicades a la
preparació d’alumnes per l’obtenció del títol de Batxiller, i autor d’una
remarcable Gramática de la Lengua
castellana.
Bartomeu
Galí es casà amb Anna Fabra i Poch, filla d’un alcalde de la vila de Gràcia
durant la primera República, i germana de Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 1868-Prada
del Conflent, 1948). Del
matrimoni de Bartomeu Galí i Claret amb Anna Fabra i Poch nasqueren, entre
altres, Josep Galí i Fabra (Barcelona,
1877-1927), que ensenyà matemàtiques a “l’Escola Superior de Bells Oficis” de
la “Mancomunitat” i publicà tractats didàctics de la seva especialitat, i
Francesc d’Assís Galí i Fabra.
Francesc
d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965) es va formar a la Llotja, a
l’Acadèmia de Claudi Hoyos i a les aules del “Cercle Artístic de Sant Lluc”,
tot i ésser un pintor de cavallet força estimable, despuntà més com a
cartellista, com a decorador mural en obres com les que realitzà a la Casa de
Correus i a la Cúpula Nacional de Montjuich de Barcelona, o a la seu nova de
Lleida (pintures, aquestes darreres, que foren destruïdes en la revolució de
1936) i en els últims anys de la seva vida, com a dibuixant.
El 1906
fundà l’”Escola d’Arts Galí” a la que assistiren alumnes que, amb el temps,
esdevindrien figures importants en la pintura, l’escultura, l’arquitectura i
l’orfebreria del “noucentisme” català i àdhuc personalitats de tendències
avançades com Joan Miró. L’èxit de l’acadèmia d’Art de Francesc Galí cal
atribuir-lo a la capacitat d’aquest per infondre una cultura humanística als
seus deixebles i a l’instint que tingué per aguditzar, en ells, llurs dots
d’observació. El prestigi que adquirí en aquesta especialitat docent determinà
que fos designat per la “Mancomunitat de Catalunya” per dirigir, el 1915,
l’«Escola Superior de Bells Oficis».
El Govern
de la República espanyola el nomenà, el 1938, Director General de Belles Arts,
càrrec des del qual dirigí el salvament de les obres del Museu del i Prado i
que determinà l’any següent, la seva expatriació a Anglaterra d’on retornà a
finals del anys quaranta.
Alexandre
Galí i Coll (Camprodón, 1886 - Barcelona, 1969), fou nebot i
deixeble de Bartomeu Galí i Claret, així com del seu parent Pompeu Fabra. Pare
del pedagog Jordi Galí i Herrera (fundador de l’Escola Sant Gregori), de la
pianista Maria Galí i Herrera, del pintor Francecs Galí i Herrera i del
escriptor Raimón Galí i Herrera, al 1909 començà a col·laborar a l’”Escola de
Mestres” impulsada per Joan Bardina. Les seves experiències - de
brillants resultats - en les “Escoles de Vallparadís” de
Terrassa iniciada al 1910, cridaren l’atenció de Prat de la Riba el qual sol·licità els serveis de Galí per al
“Consell d’Investigació Pedagògica” Al 1924 va
fundar, a Barcelona, l’”Escola Blanquerna”, que dirigí fins al 1939 data de la
seva expatriació al sud de França.
Font:
Extracte del llibre "1000
famílies catalanes". Enric Jardí. Editorial Dopesa. 1977
